Sembrar llavors a casa és la manera immillorable d’introduir-te a l’horticultura. Començar amb algun cultiu al teu hort urbà o en algun altre espai et pot ajudar en aquest procés. Hi ha algunes hortalisses que resulten més fàcils de cultivar perquè són llavors que germinen més de pressa. Un clar exemple són la col, els enciams, els espinacs i el bròquil. Així que, si tens dubtes, comença amb aquestes llavors.

Quins tipus de llavors hi ha?

Hi ha tres “classes” de llavors: les llavors que permeten una sembra directa. Aquestes solen ser plantes resistents i que gràcies a unes bones condicions climàtiques es poden desenvolupar perfectament al terreny. Per exemple, plantes d’arrel com les pastanagues, els raves o les remolatxes. Després tenim aquelles llavors que per les seves característiques es poden reproduir directament a terra, però si volem tenir una collita més distribuïda durant l’any i alhora tenir un millor creixement es planten en planters que són les safates de plàstic on es germinen les llavors. Tenim el meló, el cogombre, el carbassó i la síndria. Finalment, tenim les llavors com les del pebrot, la ceba, el tomàquet, l’albergínia, l’enciam, la col, la coliflor o el porro que necessiten germinar en planter perquè són més susceptibles a les males condicions climàtiques. Al cap i a la fi, els planters creen un espai ideal per a la sembra de llavors, amb un índex de germinació molt més alt i, a més, és un sistema que facilita molt la feina. D’aquesta manera, les llavors inicien la primera fase de desenvolupament en un espai controlat i, un cop germinen i la planta té la mida convenient, és trasplantada al seu terreny definitiu.

Materials i eines que necessitarem

Per poder sembrar correctament les llavors en planters caldrà una sèrie de materials i eines. Aquests materials els podeu trobar a la botiga de GermiGarden tant a l’apartat de llavors com el d’eines. Per poder cultivar les llavors a casa, necessitarem:

• Planter: són unes safates amb alvèols per sembrar llavors. Estan fetes de plàstic resistent però flexible. Ens permeten sembrar les llavors individualment i poder-les reproduir en unitats. És molt útil perquè estan preparades per a diferents mides de planter. Si sembrarem una llavor que necessita molt espai com la de carbassa, mongetes o carbassó, utilitzarem un planter amb menys alvèols. En canvi, si volem sembrar enciam o ceba podrem fer servir un planter que tingui més alvèols. Els avantatges de fer-ho en planters és que tenen unes millors condicions de creixement i, a part, estalviaràs espai a la teva parcel·la.
• Porta-planter: són safates amb la mesura exacta dels planters. Aquests ens serviran per al transport dels planters en cas que hàgim de desplaçar-los, però la seva funció principal és per al reg. Generalment, recomanarem fer regs per inundació o per l’arrel. Aquests regs consisteixen a regar per sota dels planters. Omplirem els porta-planters d’aigua perquè les plantes absorbeixin l’aigua d’una manera més natural.

• Substrat: generalment s’utilitza turba. Per a la terra emprada en germinació, cal escollir un tipus de substrat que tingui poca densitat i molta absorció. Què aconseguim amb això? Doncs que el nostre substrat absorbirà l’aigua al màxim i, a més, tindrà poca resistència al creixement de les arrels i les tiges, fet que també és beneficiós per a la correcta germinació. Fer servir turba, per tant, és una opció genial perquè compleix ambdues característiques. També podem fer servir fibra de coco, sorres, perlita o components poc densos barrejats amb humus o altres substrats per a hortalisses, però això només en alguns cultius i amb dosis d’adob molt baixes, ja que poden cremar l’arrel. Fer servir un substrat de qualitat és molt important perquè estarem segurs que està lliure de patògens com virus o bacteris i, a més, estarà exempt de llavors, ous i insectes.

• Sembrador de mà: un cop tinguis els alvèols plens de les teves llavors favorites i creixin prou serà l’hora de plantar. Per això haurem de fer un forat a la terra per posar el planter. Aquest forat es pot fer fàcilment amb un sembrador de mà. Aquests sembradors estan pensats per fer un forat apte on càpiga el planter, a més amb la seva forma cònica deixarà espai per a la planta i que es desenvolupin correctament les arrels. Sens dubte un accessori indispensable si has pensat cultivar llavors a casa.

Com sembrar les llavors en planter

1. Escollir quin tipus de llavors sembrarem. El primer pas és escollir els tipus i varietats que sembrarem. Tenir clar quin tipus de llavor plantem i organitzar bé és molt important. Cal tenir set indicades que llavors són de cada tipus per evitar errors. Us recomanem també consultar el nostre article d’associació d’hortícoles, per saber com s’afecten els cultius entre ells.

2. Preparar el substrat i els materials. En segon lloc, cal preparar tots els materials. Cal tenir els substrats llestos, en cas que no utilitzem únicament turba, cal barrejar els diferents substrats i compostos per crear el nostre substrat.

3. Emplenar els alvèols. Un cop tenim llest el substrat cal omplir els nostres planters, recomanem fer-ho fins a la vora i després allisar per homogeneïtzar superfície.

4. Humitejar les llavors. Humitejar-les amb una mica d’aigua tèbia ens ajudarà a activar el metabolisme. Per tant, és recomanable fer-ho unes 24 hores abans de la sembra. També recomanem humitejar el substrat perquè s’enganxin les llavors i no volin. Sobretot, en cas d’hortalisses que facin les llavors petites.

5. Posar les llavors als alvèols. Per a la col·locació correcta de les llavors, seguirem aquesta norma general: enterrarem les llavors a una profunditat més o menys 2-3 vegades la seva mida. D’aquesta manera evitarem que estigui massa profunda, cosa que en dificultaria la germinació. Massa a dalt també el que perjudicaria la germinació per la seva exposició al sol o manca d’humitat. A més, haurem de tenir en compte que algunes hortícoles necessiten més llavors per alvèol. Recomanem posar més d’una llavor als cogombres o les bledes i més de 3 o 4 llavors en el cas dels tomàquets, els enciams o els pebrots.

6. Reg abundant els primers dies. Just després de sembra hem de fer un reg per aspersió, únicament el primer dia. El reg és molt important, sobretot els primers dies després de la sembra. Per això, farem regs diaris per inundació. Per això utilitzem porta-planters. També es pot fer un reg amb una regadora imitant la pluja fina. Els dies següents, al cap d’una setmana, podem espaiar els regs.

7. Esperar que germinin. Tingues paciència, algunes llavors tenen un procés de germinació més lent i poden demorar-se més de tres setmanes en funció de les condicions. Es poden deixar a llocs calents per potenciar el creixement. Per exemple, prop d’una finestra amb llum perquè estiguin calentes i il·luminades. Si tens terra radiant pots pujar la temperatura de les llavors i ajudar que creixin de pressa. Hi ha moltes solucions per activar el metabolisme de les llavors i que es desenvolupin més ràpidament. Cada varietat té un període diferent, consulta els temps de germinació als paquets de llavors.

Com sembrar llavors de sembra directa?

La diferència principal entre les llavors que s’han de sembrar en planters i les de sembra directa és la seva resistència a les adversitats. Les llavors de sembra directa acostumen a ser més resistents. Això ens facilita el procés de sembrat, ja que és menys tediós.

Encara que actualment hi ha molts mètodes molt diferents i no hi ha una manera clara de fer la preparació del terreny, us explicarem el mode clàssic i més estès. Si bé és cert que llaurar és beneficiós, ja que airegem el terra, arrenquem part de les “males herbes” i homogeneïtzem els adobs que introduirem, també és cert que hi ha algunes tendències a llaurar menys evitant trencar estructures biològiques que hi ha terra. D’aquesta manera, el que fem és crear un ecosistema i una sèrie de sinergies que faran que tinguem un terreny molt més preparat per cultivar.

Un cop tenim el terreny llest ens quedarà fer la sembra ubicant les llavors, prèviament hidratades en aigua, a les fileres que generarem amb el marc corresponent. En cas que requereixin un marc de plantació específic, caldrà mesurar les fileres amb un fil o corda. Un altre exemple és en el cas de les pastanagues on se sembra una filera sense cap marc i un cop germinen, aclarim arrencant els brots menys forts i deixant el marc de plantació correcte.

Una vegada sembrat, el reg ha de ser molt semblant al d’una sembra amb planter, encara que haurà de ser amb una regadora amb una carxofa molt fina. També es pot utilitzar reg per degoteig. La finalitat d’aquest reg és mantenir unes condicions d’humitat estables a terra.

Finalment, parlarem breument dels manteniments que hem de fer al nostre hort per combatre algunes plagues. En primer lloc, volem aclarar que si es fa un estudi de les associacions al nostre hort, evitarem problemes menors i ens facilitarà la vida. Així que consulta quines associacions de plantes et poden ajudar contra les plagues. En segon punt, recomanem sempre l’ús de productes no invasius i que siguin ecològics. És una manera de no posar productes químics al nostre menjar. Entre ells us recomanem la utilització de fauna auxiliar per al control de plagues. A més, es pot complementar amb productes ecològics derivats del coure i el sofre pels fongs.

Si fem un bon seguiment de l’hort, veureu que amb una mica de paciència tindrem hortalisses fresques. A l’article d’avui hem volgut fer una guia completa de com plantar llavors. Aviat anirem pujant contingut més detallat per complementar aquesta guia: associacions de plantes a l’hort, com preparar el nostre hort abans de sembrar, manteniment i com cuidar les nostres hortalisses…Com sempre, et recomanem que si tens dubtes ens preguntis. Som un equip de professionals amb més de quaranta anys al sector de l’horticultura i la jardineria.